Si no ens limitem a l’aspecte exterior, descobrim que
la forma més o menys cònica de la majoria dels monts volcànics amaga un
conducte central ( o xemeneia volcànica),
a vegades ramificat en diversos conductes secundaris, que uneix el cim de la
muntanya (obert en un cràter) amb
una cavitat, o més d’una, situada, a una certa profunditat de l’escorça
terrestre (les calderes magmàtiques).
Aquestes calderes es consideren dipòsits de roca en estat fos (magma), que es troben en fas de repòs, en “espera” de rebre l’impuls i
vessar a través de la xemeneia. S’originen, així, les erupcions volcàniques i
les colades de lava, que potser són el fenomen més conegut de les erupcions.
No tots els volcans són iguals. La forma i l’estructura de cada volcà depenen estretament del tipus d’erupció i, més en general, els fenòmens volcànics que es donen, del tipus de magma que els provoca i per tant de la posició en l’escorça terrestre.
Però tots els volcans tenen una característica comuna, que és l’edifici volcànic, és a dir, el que es pot anomenar “muntanya” veritable. Aquet edifici és format per l’acumulació i l’evaporació de moltes colades de lava successives, pot ser milers, que es dipositen progressivament al voltant del conducte central per on han vessat.
No tots els volcans són iguals. La forma i l’estructura de cada volcà depenen estretament del tipus d’erupció i, més en general, els fenòmens volcànics que es donen, del tipus de magma que els provoca i per tant de la posició en l’escorça terrestre.
Però tots els volcans tenen una característica comuna, que és l’edifici volcànic, és a dir, el que es pot anomenar “muntanya” veritable. Aquet edifici és format per l’acumulació i l’evaporació de moltes colades de lava successives, pot ser milers, que es dipositen progressivament al voltant del conducte central per on han vessat.